DOMENJÓ, JAUME
Jaume Domenjó, futbolista professional amb 18 anys. Mesos més tard, portalliteres, al front d'Aragó, a la Guerra Civil. Participà en implacables combats que provocaren un milió de víctimes i la debacle de l'exèrcit republicà; després, els camps de refugiats, els vagons segellats envers territori alemany... cap a Bordeus... Allí, treballs forçats a una gegantina base submarina, fins la seua evasió,... fins Chevenceaux, sota l'ocupació alemanya, sense documentació. Ell diu: 'És com si desfilés sota els ulls del meus nets la meua vida. Sense desvergonyiment ni orgull, els esdeveniments que conte són rigorosament certs. Després de més de cinquanta anys no acabo de tenir clar el seu ordre cronològic. El què és segur és que vaig participar personalment o vaig viure de molt prop tots i cadascun dels moments narrats. Conscient d'haver estat un dels nombrosos autors del drama que va trencar el meu país i la meua vida sencera. I durant cinquanta anys m'he pessigat, cada matí al despertar-me, per tal d'assegurar-me d'haver-me'n sortit d'un malson. No sóc un heroi. Ni més coratjós ni més temerari que qualsevol altre. Només una vegada, durant la retirada de la batalla de l'Ebre, vaig creure que allò era la meua fi, però en cap altre moment vaig dubtar del meu destí.
