PÉREZ CASADO, RICARD / YBARRA PÉREZ, JOSEP ANTONI
PRESENTACIÓ.
LA CIUTAT DESITJADA: ELS INICIS.
LA CIUTAT DESCAPITALITZADA.
BUÑOL: GENERAR SUELO Y PATRIMONIO PÚBLICO.
CASTELLÓ: ELS AJUNTAMENTS, L'ESPAI PER A LA PARTICIPACIÓ POPULAR.
ELX: LA CIUTAT, MÉS QUE UNA OBRA MATERIAL, ÉS UNA OBRA HUMANA.
IBI: L'AJUNTAMENT NO TANCAVA MAI.
ORIHUELA: LA CIUDAD ES LA OBRA DE UN PUEBLO.
PATERNA: DE LA CIUTAT CIMENT A LA CIUTAT PER A VIURE.
PETRER: MOLTES MÉS NECESSITATS QUE MITJANS.
SEGORBE: QUEREMOS VERNOS LAS CARAS.
UTIEL: UN PUEBLO CULTO ES UN PUEBLO DIGNO.
VALÈNCIA: EL MUNICIPI GRAN QUE FOU ENTÈS COM UN CONTRAPUNT A L'AUTONOMIA.
LA VALL D'UIXÓ: L'AJUNTAMENT NO FARIA FALLIDA.
VILLENA: SE CORTABA EL AGUA POR LA NOCHE.
VINARÒS: UNA BUTACA SENSE COIXÍ.
XÀTIVA: EL PATRIMONI COM UNA OPORTUNITAT DE TRANSFORMACIÓ.
FINALMENT, LA CIUTAT POSSIBLE.
Aquest llibre intenta explicar, a través d?una polifonia de veus que ho van viure en primeríssima fila, com es va fer la ciutat a través de la política durant la denominada transició espanyola. Almenys en el cas valencià, és un deute que teníem amb els protagonistes que ho feren possible. Era necessari deixar constància de com d?essencial resulta la política per a fer ciutat.
Per això, aquest llibre és un reconeixement, a partir d?una xicoteta mostra dels seus protagonistes, a tots els que formaren els primers ajuntaments democràtics des de 1979 i que construïren les ciutats de què gaudim hui. Dels seus esforços i dels entrebancs que van trobar tracta aquest llibre. Són catorze testimoniatges d?altres tantes poblacions del País Valencià. El relat correspon als qui van ser protagonistes directes o molt pròxims en aquells pobles i ciutats: alcaldes, regidors o persones que van tindre algun tipus de responsabilitat en la gestió d?aquells municipis que reclamaven un canvi desitjat.
La idea última que pretén traslladar el llibre és que la política és un instrument essencial per a construir el benestar de la societat, en aquest cas amb el propòsit explícit de convertir l?espai urbà en un espai per a la convivència humana de manera responsable, cívica, democràtica i, en conseqüència, sense dualitats i sense exclusions. Sense política aquests canvis no s?haurien pogut produir, si bé és cert que en política no tot és igual, ni tota política és semblant, ni tots els polítics actuen de la mateixa manera.
