Francesc Joan Monjo i Dalmau
Pròleg.
Aproximació a la Companyia de Jesús al País Valencià en els temps moderns.
Els contactes inicials de Francesc de Borja amb la Companyia de Jesús.
L'«eixida d'Egipte» de Sant Francesc de Borja i la seua entrada en la Companyia de Jesús.
La tasca evangelitzadora de la Companyia de Jesús a les Índies (s. xvi-xviii).
Els jesuïtes i l'evangelització de moriscos a València.
El sistema educatiu dels jesuïtes: la Ratio studiorum.
Les devocions de la Companyia de Jesús.
Les missions populars dels jesuïtes.
El canvi de dinastia: la guerra de Successió i els jesuïtes de la Corona d'Aragó.
L'antijesuïtisme.
La Companyia de Jesús en el punt de mira dels ministres il·lustrats.
L'expulsió dels jesuïtes valencians per ordre de Carles III.
Què va passar amb els béns dels jesuïtes valencians el 1767?
Les conseqüències educatives de l'expulsió dels jesuïtes.
De l'exili cors al confinament italià.
Els anys a Ferrara i la supressió de l'orde ignasià.
De l'exili a l'èxit: els jesuïtes valencians en la Itàlia de finals del set-cents.
Joan Andrés i Morell i els fruits literaris de l'exili a Itàlia.
La llengua catalana en els jesuïtes de la província d'Aragó.
Els jesuïtes a l'Espanya de Godoy i el segon desterrament.
El restabliment de la Companyia de Jesús.
El retorn dels jesuïtes a terres valencianes.
«Ad maiorem Dei scientiam».
Rutes pel patrimoni monumental, antic i actual, de la Companyia de Jesús.
Llibres i webs.
Aquest llibre ens descriu, en clau divulgativa, les vicissituds que entre els segles xvi i xix va viure la Companyia de Jesús, l'orde religiós més poderós i influent de l'edat moderna. A través d'una passejada de més de tres-cents anys per la història de l'institut ignasià en terres valencianes, el llibre ens acosta al coneixement dels jesuïtes valencians més importants, com ara Francesc de Borja IV duc de Gandia, prepòsit general de l'orde i sant- o el pare Joan Andrés i Morell home de gran talent i cultura enciclopèdica.
La Companyia de Jesús ha patit diversos exilis i supressions. El primer va ser el de l'any 1767, quan Carles III expulsà els jesuïtes dels seus dominis, amb la posterior abolició de l'orde pel papa Climent XIV, el 1773. L'erudit Gregori Maians escriví al seu amic Josep Finestres: «Aquest cos de bo es va fer savi, de savi polític, i de polític va passar a no res». Una frase que explica la fatalitat de la Companyia de Jesús en tot el món. Però com el mitològic fènix, que crema i renaix de les seues cendres, el 1814 l'orde ignasià seria restaurat per Pius VII.
