Parlar de Paula Bonet i del seu treball és parlar de dibuix, gravat, pintura i escriptura. En totes i cadascuna d'aquestes disciplines s'ha introduït de ple com un cicló, reflex de la seua personalitat. Va fer els primers passos en la pintura i des d'ací va protagonitzar un gir cap al dibuix que la va conduir a l'escriptura. Els llibres il·lustrats van ser la porta d'entrada a un món en què podia combinar les dues aspiracions artístiques: pintar i escriure. Amb la publicació de "La sed" (Lunwerg, 2016), estil i tema es van tornar més durs i molt emocionals. Paula Bonet va mantenir la figuració, però va remoure la iconografia i el color es va fer pàl·lid i ombrívol, i van ressorgir l'escombrada i la veladura en la seua pintura. D'aquesta manera, transforma el seu pensament en una obra d'un talent plàstic cada vegada menys figuratiu i més matèric, elaborada a partir de vivències personals i d'una sèrie de reflexions sobre el significat de ser dona. Des d'aleshores, Bonet centra la seua obra en una eina que coneix molt bé, la pintura. En aquest context, "L'anguila" constitueix una mostra d'obra original i única, pintures en gran format i políptics distribuïts en tres parts, "L'herència", "La carn" i "La pintura", que formen un tot, però que ben bé podrien ser exposicions independents en què, en un primer colp de vista, ja veiem un evident desenvolupament plàstic en les formes, els colors i les textures.
