«Com si fos un músic de jazz de la paraula, Francesc Forcades improvisa poemes sobre la vida i la mort, i els tortuosos viaranys de l'existència.» Del pròleg d'Albert Calls i Xart.
Articles relacionats
Vista previa: SENTIMENTS BARREJATS D'UN FRUIT DE LA POSTGUERRA VIII. SOBRE LA REFLEXIÓ
Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.Més informació