Arnau Gonzàlez i Vilalta
QUÈ FOU EL «6 D'OCTUBRE»? Constantment, la premsa i els comentaristes de les insistents tertúlies matinals de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 d'octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l'encapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d'un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i 2014? Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català als d'Unió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant d'obrir foc contra l'exèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l'ordre. El govern català i els sectors separatistes s'arronsaren i fugiren per les «clavegueres». Alhora, certs sectors de l'obrerisme marxista i alguns anarquistes cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de l'estiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu d'entreguerres?
