Aquest volum proposa un doble acostament a obres que tracten la pandèmia com a motiu literari. A la primera part es donen a conèixer diverses peces poètiques actuals que reflexionen sobre el llenguatge, la malaltia i la pandèmia; el confinament, l'aïllament i els límits que no veiem; la por i les maneres de gestionar el que no hem previst, i, en darrer terme, sobre com continuar vivint. A la segona part, en canvi, es descriu i analitza un corpus literari d'obres modernes i contemporànies al voltant del sofriment físic i la degradació del cos, el turment de l'ànima i l'angoixa existencial, la vulnerabilitat i la pèrdua, i també el desgovern i l'ocultació, la desesperació i la ràbia. L'aprofundiment en el tema de la malaltia -física, psíquica, real o imaginada- permet així fixar els paràmetres de les «escriptures de pandèmia» i la inspiració creadora que irradia l'aïllament.
