DURAND, GILBERT
«La consciència disposa de dues maneres de representar-se al món. L?una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l?esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L?altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se ?en carn i os? a la sensibilitat. [?] Entre aquests casos de consciència indirecta, l?objecte es representa a la sensibilitat mitjançant una imatge.» Així s?obre La imaginació simbòlica, el volum en què Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d?exclusió a què el pensament cientista occidental l?ha sotmès. L?obra es detura, també, en l?ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doble sentit que revesteix ?l?un, concret, propi; l?altre, al·lusiu, figurat?, sinó també perquè, en classificar-los, els símbols ens revelen els «règims» antagònics i, tanmateix, complementaris amb els quals s?endrecen les imatges. L?essència dialèctica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i altres, per concloure que el símbol es desplega al llarg del progrés de la cultura humana. La seva recerca i coherència intel·lectual va fer cada vegada més patent les concomitàncies de la seva obra amb àmbits en aparença tan dissemblants com la física de partícules, la neurociència o l?espiritualitat.
