Amics de joventut, artistes, poetes i crítics d'art són convocats a perfilar, per carta, un entramat de relacions fascinants. La figura central és l'escultor Enric Casanovas (1882-1948) i el punt de sortida, el mític París de començament del segle XX. A través d'aquest enfilall de cartes i postals, assistim tant a descobertes personals (la de Ceret per Manolo Hugué, o la de Gósol per Pablo Picasso) com a passejades per les ciutats prototípicament noucentistes en què Casanovas va rebre encàrrecs públics (Girona, Sitges i Figueres). A través de més de tres-centes cartes, inèdites fins ara, tenim notícia de projectes engrescadors que quedaren estroncats per l'esclat de la guerra civil, i també del dramàtic exili a França, relatat a través de la mirada de Pablo Picasso, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès o Ferran Soldevila. A tall de colofó, recuperem unes notes de viatges i un assaig de memòria escrits pel mateix Casanovas, sens dubte un dels principals representants de l'escultura catalana contemporània.
