QUAN ÉREM ELS PERIPATÈTICS

El Bruno Bergeron va tenir una adolescència difícil, i encara es va complicar més quan va veure entrar el seu pare a classe, amb la cartera de professor i cridant:


“Em dic Merlí i vull que la filosofia us faci trempar!”
Al cap dels anys recorda els cursos de batxillerat de què va gaudir amb els seus companys de classe, “els peripatètics”,perquè la seva germana Mina senti a prop la figura del pare que mai va conèixer.
A la novel·la de Merlí hi descobrireu aspectes nous de la vida del Pol, la Tània,el Joan, el Marc, la Berta, el Gerard… i del mateix Bruno, quere viurà les seves experiències durant la seva estada a Roma.
Els primers amors, les festes desenfrenades, el sexe, els estudis, la por al futur, les relacions familiars, les amistats… són els temes centrals de les aventures inoblidables de Quan érem els peripatètics, narrades pel Bruno Bergeron.
Mina,
Ha arribat el moment que sàpigues bé qui era el nostre pare, a qui mai vas arribar a conèixer. Veuràs que per a nosaltres era més que un professor. Alguna cosa màgica ens va passar quan érem els peripatètics. T'ho diré d'una manera naïf: «Érem com espases clavades en una paret de pedra. I el Merlí ens va arrencar de la pedra i ens va obrir els ulls».
Estàs preparada per entendre per què el Merlí era el millor professor del món?