SERRET AMORÓS, ADRIÀ / SERRET SERRET, RAFAEL
Actualment, és molt poca la gent que viu tot l’any a Herbers —una seixantena—, però aquesta xifra augmenta considerablement cada any a l’estiu i en dates assenyalades. Són els descendents del poble, que encara que no hi viuen, hi tornen perquè no volen perdre els seus orígens. Recuperar la memòria del que va passar a Herbers durant la II República, la guerra i la postguerra ajudarà a tots, veïns i descendents, a enfortir el lligam que cada herbessenc té amb els seus avantpassats. Durant la II República van millorar les comunicacions per carretera, l’escola i les condicions de vida dels treballadors. Es van arreglar els llavadors. Hi hagué bodes civils i les dones van poder votar per primera vegada. La guerra va portar patiment entre els habitants d’Herbers. La crema de sants i altres objectes religiosos, l’afusellament de tres herbessencs a Corbalán, el tancament d’alguns establiments, les restriccions econòmiques, alguna confiscació de terrenys, i la mort de cinc soldats foren les conseqüències d’aquella situació.
El dia 3 d’abril de 1938 l’exèrcit revoltat ocupa Herbers. La repressió franquista va fer que 23 herbessencs i un mestre d’Orba tingueren consell de guerra. La repressió també va significar l’abandonament de diferents cases del poble, el pagament de multes, l’assenyalament de certes dones; la humiliació dels qui, estant en presó atenuada, havien de presentar-se periòdicament davant de la Guàrdia Civil, i la tensió viscuda als masos per la presència de partides de maquis.
