SANSANO BELSO, GABRIEL
Presentació.
I. SOCIOLINGÜÍSTICA I HISTÒRIA SOCIAL DE LA LLENGUA.
1. Maria Anton i Álvarez de Cienfuegos, «No arribes mai a trobar el teu lloc». La incertesa identitària dels joves bilingües nord-catalans.
2. Josep Maria Baldaquí Escandell, Reflexions sobre les relacions entre el model de llengua, la inseguretat lingüística i l'ús del valencià.
3. Joan Borja, A l'entorn del procés de substitució lingüística a la ciutat d'Alacant:
textos, contextos i fets socials.
4. Raquel Casesnoves, El cens lingüístic de 2021: una aproximació al coneixement, els usos lingüístics i l'atracció del valencià.
5. Lluís Català-Oltra, Clemente Penalva-Verdú i Rodolfo Martínez-Gras, Factors de supervivència del valencià en l'entorn telemàtic.
6. Francesc Gimeno Menéndez, El desplaçament del valencià en la frontera valencianocastellana meridional.
7. Josep Àngel Mas Castells, La vigència dels models de llengua valencians: una mirada a la revista cultural Lletraferit.
8. Brauli Montoya Abat, El sud valencià exmurcià: identitat i ideologia.
II. ONOMÀSTICA I DIALECTOLOGIA.
1. Cosme Aguiló, Sobre l'antropònim Duai i els topònims que ha generat a Mallorca.
2. Joan Miralles i Montserrat, Sobre una eixida filològica a l'illa de Tabarca.
3. Francesc Llorca Ibi, Andrés Mas Aldeguer, mar i vida entre Ceuta i Santa Pola.
4. Juan Antonio Marco Molina, L'espart i els atotxars: derivació toponímica d'un paisatge cultural.
5. M. Àngels Sempere Llinares, Els mariners de Santa Pola al Larraix. Proposta d'inventari talassonímic.
III. EDICIÓ DE TEXTOS MEDIEVALS I MODERNS.
1. Ricardo M. Olmos de León i Carmel Ferragud, Els instruments de falconeria en l'inventari de béns de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (1527).
2. Marinela Garcia Sempere, La vida de sant Aleix en la versió catalana de la Legenda aurea: el cas del manuscrit B (ms. 713 BUB).
3. Llúcia Martín Pascual, «Siempre querría que me hablásedes en valenciano, que en vuestra boca es gracioso». Confluències lingüístiques en els diàlegs de la jornada primera d'El Cortesano de Lluís de Milà.
4. Joan M. Perujo Melgar, Confluència de tradicions de la vida de santa Maria Egipcíaca en el Flos sanctorum català.
IV. HISTÒRIA I CULTURA AL BAIX VINALOPÓ.
1. M. Carmen Irles Vicente, Una mirada cap arrere. L'explotació agrícola de les terres d'Elx en el segle XVIII: el paper de les dones.
2. Joan Castaño Garcia, La primera impremta d'Elx (1841-1880).
3. Xavier Mas i Sempere, Aproximació a la himnòdia en l'obra de José Alfosea Pastor: estudi i edició d'una composició de la dècada de 1920.
4. Antonio Baile Rodríguez, El temps, el tro, el soroll, la calor, la llum, el color, la palma i l'espai en el Misteri d'Elx: «Aquesta gran novetat nos procura deshonor».
5. Biel Sansano, El primer viatge de la Capella de la Festa d'Elx: València 1946.
V. UNA VIDA ENTREGA PER LA LLENGUA I EL POBLE.
1. Josep Carmona Rodríguez, La llavor d'una vocació.
2. Andrés Martínez-Medina, Patrimoni cultural i tradicions locals: els articles d'Antoni Mas i Miralles en els llibres de festes.
3. Alfredo García Mas, El paisatge cultural en la memòria d'Antoni Mas i Miralles.
Apèndix: Publicacions del professor Antoni Mas i Miralles.
En l'entorn humanístic i filològic es comparteix l'amor pel saber i per la transmissió del coneixement als altres, parells complementaris o deixebles. Bona part de l'ofici és doble i paral·lel: la investigació i la docència, l'una al servei de l'altra, i l'altra que reforça la curiositat i la reflexió sobre la primera. Totes dues es vehiculen a través de la paraula o el paper i, més recentment, per mitjà dels formats electrònics. Ara, una vegada més, potser cal repetir que la filologia no constitueix sinó una forma -o diverses- d'amor a les paraules i, en el nostre cas concret, als mots de la tribu que ens agermanen en una cultura més gran i rica; la filologia es manifesta, de fet, en l'estima per recuperar, com diu la cançó, els mots perduts pel camí: «jaqueta, maleta, caixó i coixí»...
