EN EL CAMÍ

Pròleg, Rosa Piquín CancioIntroducció La Visitació. L'acolliment            Se n'anà            A la muntanya            Entrà a casaI saludàElisabet            Plena de l'Esperit Sant            Vingui a visitar-me?            La meva ànima            Maria se'n tornà a casa seva El bon samarità. Ètica i moral            I care            Estima els altres com a tu mateix            Un home            Baixava de Jerusalem a Jericó            I caigué en mans d'uns lladres            Veié l'home i passà de llarg per l'altra banda            Un samarità s'hi acostà            I se n'ocupà            Tu fes igual            Calenzano i Barbiana Un pare tenia dos fills. Dos llops en mi            «Jo, senyor de Milany»            Un pare            Tenia dos fills            Se'n va anar a un país llunyà            Dilapidà els seus béns            I se n'anà a la casa del seu pare            El seu pare el veié i es commoguéEl fill granQuan s'acostava a casa            Hem d'alegrar-nos i fer festa            «Aneu a cercar el tió» El cec. La bellesa            Vora el camíL'instantEl cec hi veiéI seguia Jesús glorificant DéuTambé tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu Zaqueu. Autoconeixement i autoestimaElisabeth Eidenbenz i la Maternitat d'ElnaEra petit d'estatura            Alçà els ulls                        Una invitació                        Autoconeixement. Autoestima                        Prendre consciència d'un mateix                        Aprendre                        Abans. Durant. Després                        Potser cal renovar criteris                        Autoestima: una vida amb sentit                        Autocontrol                        Educar-nos                        Mirada, escolta, paraula                        Emocions                        Un sentit a la vida                        L'altre i jo som multitud                        ¿I si anem més enllà, més endins?            Els restitueixo            Es posà dret            Avui Passió i mort de Jesús. Passió i mort de l'ésser humà            Fou al Puente Bulnes            Convingueren de donar diners a JudesEra de nit            Allunyeu de mi aquest calzeAtaquem amb l'espasa?            El Senyor es va girar i mirà Pere            El conduïren al tribunal            Barrabàs o Jesús?            I el féu assotar            Aquí teniu l'home!            No tenim altre Rei fora del Cèsar!            Els el va lliurar perquè fos crucificat            I, portant-se ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la Calavera            Van agafar un tal Simó de Cirena i li carregaren la creu            Dones de Jerusalem            No ploreu per mi            Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills            Quan els soldats hagueren crucificat Jesús            Prengueren el seu mantell            Pare, perdoneu-los            Se'n burlaven            Aquest no ha fet res de mal            Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?            Tinc set!            Pare, confio el meu alè a les vostres mans            Llavors inclinà el cap i expirà            S'estaven a distància i ho contemplaven            Jesús en braços de sa mare            El posà en un sepulcre            Les dones prepararen olis aromàtics i perfums            El vespre abans que a mort fos lliurat Emaús. Assaig de Pregó pasqual            Francesc Barrachina i Canellas            Feien camí cap a un poble anomenat Emaús            Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells            El cas de Jesús de Natzaret            Nosaltres esperàvem            Unes dones            No calia que el Messies patís tot això?            Queda't amb nosaltres!            Ell desaparegué            Jerusalem Epíleg

«Què et puc dir dels éssers humans, Vítia? Em sorprenen per a bé i per a mal», escriu una mare, Ània, al seu fill. Ella, camí del gueto. Què en podem dir, de la condició humana? Què en sabem? Com la vivim?Condició humana, sempre ambigua! Cos i experiència espiritual. Som llibertat, som creativitat; grandesa i amor. També incoherència, indiferència, de vegades crueltat. Capacitat d'enlairar-nos a allò més sublim o de davallar als abismes més miserables. Anhels infinits de felicitat. Ens trobem tentinejant entre el fang i l'esplendor. Sempre en el misteri.Caminem vers uns valors que ens fan ser. Sóc en mi, sóc en l'altre, sóc en el món. Ens anem humanitzant, per això anem caminant. El camí constant de l'educació. Res més que un camí: educar tot educant-nos.«Vitenka... Aquesta és l'última carta de la teva mare. Viu, viu, viu per sempre». (V. Grossman, Vida i destí. Barcelona, Cercle de Lector - Galàxia Gutenberg, 2008, pp. 100 i 107)