SALINAS FERNÁNDEZ, BERNARDINO
Progressa adequadament o necessita millorar? Suficient o notable? En tot cas, l´una o l´altra qualificació resulta útil per millorar l´ensenyament i l´aprenentatge? Aquest és un llibre des del qual es pretén reflexionar, i fins i tot oferir idees per reflexionar, sobre els dilemes a què, en l´àmbit de l´avaluació d´alumnes, acostumem a enfrontar-nos com a professors. Certament, si un va una mica més enllà de les llibretes o els quaderns de classe, els registres i les anotacions, els exàmens i els controls, si un va una mica més enllà de l´estadística, la mitjana i els decimals, es trobarà amb una persona, un nen o una nena, o un jove al qual, a més de provar de proporcionar-li situacions d´aprenentatge que «valguin la pena», hem de jutjar-lo des de l´abast i les limitacions del possible aprenentatge generat. I això no és fàcil. I no és fàcil perquè aquests judicis, en algun moment, traspassen el llindar de l´aula convertits en qualificacions i, aleshores, perden gran part d´aquest possible valor de mitjà o recurs d´ensenyament i aprenentatge (el seu valor formatiu)i es constitueixen en referents oficials i públics del rendiment escolar d´una persona. Arribar a la conclusió d´un «progressa adequadament» o potser d´un «suficient» demana coneixement tècnic (sobre procediments i instruments) però sobretot demana coneixement professional i aquest tipus de coneixement s´ha de reconstruir des de la reflexió i el debat fonamentat. Progressa adequadament o necessita millorar? Suficient o notable? En tot cas, l´una o l´altra qualificació resulta útil per millorar l´ensenyament i l´aprenentatge? Aquest és un llibre des del qual es pretén reflexionar, i fins i tot oferir idees per reflexionar, sobre els dilemes a què, en l´àmbit de l´avaluació d´alumnes, acostumem a enfrontar-nos com a professors. Certament, si un va una mica més enllà de les llibretes o els quaderns de classe, els registres i les anotacions, els exàmens i els controls, si un va una mica més enllà de l´estadística, la mitjana i els decimals, es trobarà amb una persona, un nen o una nena, o un jove al qual, a més de provar de proporcionar-li situacions d´aprenentatge que «valguin la pena», hem de jutjar-lo des de l´abast i les limitacions del possible aprenentatge generat. I això no és fàcil. I no és fàcil perquè aquests judicis, en algun moment, traspassen el llindar de l´aula convertits en qualificacions i, aleshores, perden gran part d´aquest possible valor de mitjà o recurs d´ensenyament i aprenentatge (el seu valor formatiu)i es constitueixen en referents oficials i públics del rendiment escolar d´una persona. Arribar a la conclusió d´un «progressa adequadament» o potser d´un «suficient» demana coneixement tècnic (sobre procediments i instruments) però sobretot demana coneixement professional i aquest tipus de coneixement s´ha de reconstruir des de la reflexió i el debat fonamentat.
¿Progresa adecuadamente o necesita mejorar? ¿Suficiente o notable? En todo caso, una u otra calificación ¿resulta útil para mejorar la enseñanza y el aprendizaje? Éste es un libro desde el que se pretende reflexionar, y hasta ofrecer ideas para reflexionar, sobre los dilemas a los que, en el ámbito de la evaluación de alumnos, nos solemos enfrentar como profesores. Lo cierto es que a poco que uno vaya más allá de las libretas o cuadernos de clase, los registros y anotaciones, los exámenes y controles, a poco que uno vaya más allá de la estadística, la media y los decimales, se encontrará con una persona, un niño o una niña, o un joven al que, además de tratar de proporcionarle situaciones de aprendizaje que «valgan la pena», hemos de juzgarlo desde el alcance y limitaciones del posible aprendizaje generado. Y eso no es fácil.