ANDRÉS ESTELLÉS, VICENT
Vicent Andrés Estellés va publicar Primera soledad el desembre de 1988, un excepcional llibre publicat en castellà, la llengua que parlava a casa amb la seua muller, Isabel Lorente, natural d’Astúries. Primera soledad és una obra escrita entre els mesos de març i maig de 1956, i havia quedat inèdita trenta-dos anys, amb una separació clara entre la cronologia de l’escriptura i la publicació. Període durant el qual també es produeix l’esclat de la poesia d’Estellés, amb el reconeixement de la seua potència creativa com un autèntic revulsiu en les nostres lletres.
L’elaboració de Primera soledad està motivada per la mort de la seua primera filla, Isabel, ocorreguda la matinada del primer dia de març del 1956, al cap de tres mesos d’haver nascut. Això singularitza la present obra dins l’extensa trajectòria del poeta, alhora que també influeix en tants dels seus versos sobre les pèrdues i dol. És una obra extensa i intensa, un itinerari per una gamma de sentiments que el poeta ha plasmat envaït per aquella soledat primera, immensa i profunda, que va contribuir a despullar i a intensificar la seua poesia, la qual es torna tan singular i commovedora com la reconeixem sempre.
